Resultats de la cerca

Història de la recepció i expansió del pensament marxista a Espanya. La publicació d’obres de Marx, en revistes com La Federación, La Emancipación o El Obrero, va iniciar la recepció de idees marxistes. Paral·lelament, diferents biografies a La Campana de gracia, La ilustración republicana federal o el Diari de Barcelona van permetre difondre les idees del filòsof alemany. Aquesta recepció va ser desigual a Catalunya i a la resta…

A partir de l'obra i els documents pastorals de Torras i Bages, es fa una reflexió sobre el seu pensament catòlic i estètic, i la seva filosofia social i metafísica.

Repàs biobibliogràfic de Martí d’Eixalà, tot destacant les seves influències de l’escola escocesa i la relació amb el seu deixeble Francesc Xavier Llorens i Barba, màxims representants, ambdós, de l’anomenada Escola de Barcelona.

Conferència sobre Xavier Llorens Barba en què s'explica la trajectòria vital i professional d'aquest filòsof, els deixebles que va tenir i els conceptes que el defineixen: eclecticisme, introspecció i observació. Es posa èmfasi en el fet que la seva vida era la pràctica de la seva filosofia: la filosofia de les bases mentals.

Reflexió sobre la persona i l'obra de Jaume Serra i Húnter, centrada en el seu primer escrit, Idealitat, metafísica i espiritualisme i el seu darrer llibre publicat, El pensament i la vida.

Conferència sobre la relació de Valentí Almirall i l'Ateneu Barcelonès, des de 1876 quan ingressà a l'entitat fins a assolir la presidència el 1896, en un context de convivència dels diversos sectors del catalanisme. Remarca els canvis que s'impulsaren des de la presidència d'Almirall, com la reforma dels estatuts i de la biblioteca, fruit de la voluntat de ser una entitat viva i una peça important en la societat catalana.

Conferència sobre el paper de la premsa en català, al segle XIX i principis del XX, com a vehicle d'idees i d'introducció del català en els mitjans de comunicació. Repassa alguns dels diaris més importants quant a la normalització del català, en els quals Almirall hi publicava textos relacionats amb el fet català i la llengua catalana.

Conferència sobre la figura de Joan Crexells. Norbert Bilbeny fa una anàlisi de Crexells com a filòsof: el seu pensament, els corrents que conrea i les influències que rep d'altres filòsofs. Frederic Ribas parla del perfil economista de Crexells, a partir dels articles que va escriure a la premsa. Josep Maria Casasús se centra en el vessant periodístic, destacant l'enfocament divulgatiu dels temes que tracta.

Presentació del primer volum de les Obres Completes de Joan Crexells en què Carles-Jordi Guardiola posa èmfasi en la importància de la figura de Joan Crexells com a testimoni d'una època. Jaume Nubiola parla del pensament filosòfic i la relació de Crexells amb Bertrand Russell. Romà Cuyàs destaca la importància de la publicació de les Obres Completes per recuperar el pensament de Crexells.

Taula rodona amb experts del món institucional, docent, científic i ecologista per parlar de la crisi climàtica i analitzar com la podem governar a nivell internacional i català. Els participants remarquen que caldrà organitzar la gestió del territori i de l'energia per mitigar ĺimpacte del canvi climàtic. La participació democràtica de la població i dels consumidors serà indispensable per valorar el nivell d'eficiència d'aquesta…