Resultats de la cerca

La LOMCE (Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa) del ministre Wert pretén reduir el 75% de les hores de Filosofia en el sistema educatiu. Els ponents sostenen que la filosofia ajuda als ciutadans a pensar lliurement. No pot haver-hi democràcia sense filosofia. Cal més Filosofia més Humanitats, el professorat ha de fer veure que amb la intel·ligència tota sola no es fa el coneixement, amb el coneixement tot sol no es fa el…

A càrrec de Pere Lluís Font, filòsof, membre de la secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans i Doctor Honoris Causa per la Universitat de Lleida.

Blaise Pascal (Clarmont d'Alvèrnia, 19 de juny de 1623-París, 19 d'agost de 1662) fou un filòsof, matemàtic, físic, inventor, escriptor, moralista, místic i teòleg occità, considerat un dels personatges més brillants de la saviesa occidental i probablement l'únic que ocupa llocs de primera línia en els manuals de totes les disciplines que conreà.

Presentació de dues importants obres de la història de la filosofia de la ciència.

Acte d'homenatge a Eusebi Colomer i Pous, va ser filòsof i teòleg, membre de la Companyia de Jesús des del 1941. Pensador d'interessos amplis, va participar, des de la filosofia, en alguns dels grans debats teològics del seu temps: va ser, per exemple, el gran divulgador de l'obra de Teilhard de Chardin a Catalunya i intervingué incisivament en la reflexió sobre l'ateisme contemporani i sobre l'anomenada "teologia radical"

La publicació en català de l'Ètica de Spinoza ofereix l'ocasió per parlar amb el seu traductor sobre una de les grans obres del pensament occidental.

Conferència sobre la filosofia d'Immanuel Kant, pertany a un moviment molt ampli a Europa que afirmava la fe en la raó i la llibertat. Kant pretén trencar amb el racionalisme dogmàtic.

Acte de presentació del llibre basat en el contingut de les Jornades per l'Autodeterminació del Poble Català, que varen tenir lloc a Barcelona, a la sala d'actes de l'Ateneu Barcelonès, els dies 18 i 19 de setembre de 1999, que pretenien engegar una reflexió permanent i responsable sobre aquesta qüestió.

Col·loqui sobre l'ensenyament de les humanitats en el batxillerat, estructurat a l'entorn d'unes preguntes bàsiques: en què consteix la crisi de l'ensenyament de les humanitats?, quines són les raons socio-econòmiques de les actuals retallades?, i quina és la funció principal i els beneficis socials i personals dels estudis d'humanitats?