Navega pels ítems (39 total)


  • Etiquetes: Religió

1976
Conferència en la qual Ramon Panikkar parla sobre les arrels filosòfiques del marxisme i la seva relació amb la religió cristiana.

2002
El filòsof Manuel Cruz analitza la complexitat en l'idea de déu en l'era d'Internet i la tecnociència

2009
Acte organitzat per la secció de Ciències i Tecnologia de l'Ateneu Barcelonès en col·laboració amb la Xarxa de Biblioteques de Barcelona i el Museu de Ciències Naturals. Acte emmarcat dins del cicle de conferències Any Darwin (1855-2009).

2017
Josep-Lluís Carod-Rovira, polític i autor del llibre "Història del protestantisme als Països Catalans". La Reforma fou el primer moviment de masses antijeràrquic de tot Europa i comportà un canvi històric a tot el món occidental, no sols…

2016
Conferència per parlar sobre l'acceleració de la quotidianitat, cientificisme, secularització de les societats: quin espai hi ha pel sagrat al nostre món d'ara? És cert que es produeix un reencantament del món?‎

2014
Taula rodona per analitzar que vol dir avui en dia creure, perquè els éssers humans tenim creences religioses i com continuen sent un misteri.

2016
Xerrada-debat sobre quina base de creences compartides pot dialogar l'Europa secularitzada amb la resta de cultures del món?. Conversa al voltant de la publicació "Entendre les religions, una perspectiva sociològica", de Joan Estruch, dóna…

2015
Des del materialisme medieval a les dissidències il·lustrades fins a la francmaçoneria passant per les obres de José Nakens o de José Ortega y Gasset, seguirem la petja de l'ateisme a Espanya per entendre el paper que ha jugat en la construcció…

2017
Des de Constituïm es proposa el primer text constitucional sorgit de la societat civil. A partir d'aquest text constitucional s'analitza l'apartat dedicat a la religió: quin és el seu paper, la seva funció, etc., fins el moment i com hauríem…

2015
Taula rodona amb motiu de la publicació del llibre "Heretges, perseguits i excomunicats", de Lluís Busquets. La història de l'Església elaborada des de la perspectiva dels condemnats com a heretges, sectaris, renegats, cismàtics, separats,…