Navega pels ítems (114 total)


  • Col·lecció: Economia

1985
Llorenç Prats parla de la construcció intel·lectual ideològica anomenada pairalisme. La família pairal catalana conjuga l'ideal cultural amb l'esperit català i és proposada com a model de valors.

2019
Acte organitzat per a debatre el paper com de les cooperatives com a dinamitzadores de l'economia de la zona en la que s'estableixen. Isabel Vidal va centrar la seva intervenció en aquells trets diferenciadors de les cooperatives en relació a…

2015
Conferència sobre la relació entre el poder i les finances, poder i sobirania ciutadana en un món dominat pels grans fons de capital globalitzats. S'estructura en quatre blocs, primer, trencar el mite que l'economia és estable, segon, la…

2001
Història i anàlisi de l'ampliació del Port de Barcelona des del punt de vista econòmic, tècnic i social, esdevenint un dels nuclis de desenvolupament de la ciutat de Barcelona.

1983
Conferència en què l'autor parla de la reforma financera que s'estava portant a terme en el moment.

2011
Acte que consisteix en una reflexió sobre la situació actual del sistema financer i els elements competitius, econòmics i regulatoris que l'afecten. Ens trobem en un context econòmic i financer únic i, tot i que pel 2011 es preveu una certa…

2017
Esther Arroyo parla d'una normativa europea que pretén regular el dret hipotecari creant una directiva sobre el crèdit immobiliari. Ángel Serrano exposa la situació a Espanya respecte al dret hipotecari i la situació dels consumidors. Jordi…

1976
Conferència emmarcada dins el cicle "Catalunya 1940-1970", organitzat per la secció de Geografia i Història de l'Ateneu Barcelonès, en què l'autor tracta sobre les diferències de desenvolupament econòmic a l'estat espanyol i a Catalunya.

2012
Conferència arran de la presentació del llibre "La Burgesia emprenedora" de Francesc Cabana, de com la història de la burgesia d'aquest país té una activitat amb una forta incidència social, que ha contribuït a transformar el país. Es tracta…

2019
Debat des del punt de vista de la biomedicina i de la bioètica de la mercantilització de bens o accions que tradicionalment han quedat fora del mercat, com per exemple la gestació subrogada.