Resultats de la cerca

Pedro Azara, comissari de l'exposició: Toros, imatge i culte a la Mediterrània antiga, aprofundeix sobre el simbolisme i mitologia d'aquest animal

Hem sofert molts anys el terrorisme a casa nostra. Ara, però, el considerem quelcom de forà, barbàric i propi d'il·luminats religiosos. Debatrem amb dos experts sobre un fenomen recorrent i eminentment polític.

Des de Constituïm es proposa el primer text constitucional sorgit de la societat civil. A partir d'aquest text constitucional s'analitza l'apartat dedicat a la religió: quin és el seu paper, la seva funció, etc., fins el moment i com hauríem d'entendre el seu paper en la constitució d’un nou país. L'educació de qualitat passa per ser la clau en el plantejament del tema religiós, educació de qualitat, si el que es pretén és arribar a…

Josep-Lluís Carod-Rovira, polític i autor del llibre "Història del protestantisme als Països Catalans". La Reforma fou el primer moviment de masses antijeràrquic de tot Europa i comportà un canvi històric a tot el món occidental, no sols religiós, sinó també polític, econòmic, cultural i lingüístic. Hi analitza l'evolució del protestantisme, des de l'àmbit dels Països Catalans com a unitat d'anàlisi i situat en el context…

Conferència amb dues contribucions ben diferenciades, per una banda Alexandre Walmott Borges tracta el tema de la influència de la religió en la política i posa com a exemple el cas concret de Brasil; per l'altra Yuri Tapia Ribas exposa el tema de la relació de l'ànima amb el cos, com un dels grans problemes de la filosofia postmoderna

Així com la "mort de Déu" popularitzada pel filòsof Friedrich Nietzsche és una metàfora suggestiva però que no s'ha de prendre al peu de la lletra, també es pot interpretar de moltes maneres la "revanche de Dieu" famosa a partir del llibre homònim del politòleg Gilles Kepel. De fet i en molts aspectes, totes dues metàfores tenen més a veure amb els humans i les seves societats o cultures que no pròpiament amb la divinitat (Gonçal…

El professor Gonçal Mayos analitza el discurs sobre Déu en alguns pensadors moderns i explora les condicions de possibilitat d'una paraula sobre Déu en la postmodernitat. També hi analitza els trets de la nova forma de religiositat que té lloc en el si del que s'ha anomenat com a postmodernitat.

Marià Corbí analitza els grans desafiaments de les nostres societats, la societat de la globalització i les condicions de possibilitat per a un discurs sobre Déu en el seu sí.

Els musulmans van arribar a principis del segle VIII i van estendre el seu govern fins a les ciutats de Narbona, Carcassona i Tolosa de Llenguadoc. En alguns territoris de l'actual Catalunya, el domini andalusí va durar més de quatre-cents anys, i la presència de la religió musulmana es va allargar fins al segle XVII.

En aquest debat es reflexiona sobre les formes culturals en que el missatge cristià ha pres cos al llarg de la història de la nostra civilització i en la seva pervivença en una societat cada cop més deslligada de la religió.