Resultats de la cerca

64 resultats per la cerca "*" + "Polítics catalans"

Arcadi Calzada : vicepresident del Parlament de Catalunya

1985

Conferència en què es reflexiona sobre la construcció del futur de Catalunya a partir de l'estatut d'autonomia i sobre les relacions del govern de la Generalitat amb el govern espanyol. Estableix els reptes de futur que cal plantejar-se i la manera com assolir-los

Catalunya Polítics catalans

[Catalunya demà]

1985

Conferència organitzada per les seccions de Ciències Econòmiques i Socials i la de Ciències Morals i Polítiques de l'Ateneu Barcelonès i emmarcada en el cicle Catalunya Demà on el conferenciant, alcalde de la ciutat de Girona, exposa el seu punts de vista sobre el futur de Catalunya.

Catalunya Cultura catalana Municipis Polítics catalans

El pensament polític

1986

Conferència sobre la política de l'època del noucentisme i quina política portaven a terme els que es qualifiquen de noucentistes

Catalunya Noucentisme Política Polítics catalans

Un escriptor anomenat Rovira i Virgili

1989

Acte per parlar de l'insigne polític i periodista Antoni Rovira i Virgili, diputat i vicepresident primer del Parlament de Catalunya en temps de la Generalitat republicana, als anys trenta‎.

Antoni Rovira i Virgili Escriptors catalans Polítics catalans

El cas d'Andreu Nin

1997

Andreu Nin va ser un dels dirigents obrers catalans que varen tenir una gran projecció internacional, conegut arreu d'Europa durant els anys vint i trenta. Fent aportacions teòriques dins el pensament marxista, participant en la política per una qüestió basicament ètica, ètica de lliberament. La biografia política de Nin s'inscriu dins de les grans convulsions revolucionàries que viu Europa durant la primera meitat del segle XX.

Andreu Nin Comunisme Polítics catalans

Frederica Montseny, la política

2014

Educada fonamentalment per la seva mare i alhora amb una cultura autodidàctica i eclèctica, de molt jove començà a escriure amb regularitat destacant sempre la temàtica feminista. No tingué una activitat pública fins a l'adveniment de la Segona República, quan ingressà en el Sindicat de Professions Liberals de la CNT. Gràcies a la seva personalitat, impetuosa i exultant, es convertí en un dels principals portaveus de la FAI.…

Anarquisme Dones Polítics catalans Sindicalisme

Què pensa David Fernàndez?

2014

Cooperativista en l'àmbit de les finances ètiques i membre de la Xarxa d'Economia Solidària de Catalunya. Col·labora habitualment a Vilaweb, Media.cat, Massala, Diagonal o Carrer i, a la premsa basca, als diaris Berria i Gara. És membre de la Coordinadora Catalana per a la Prevenció de la Tortura, de l'associació Entrepobles i del Grup de Periodistes Ramon Barnils. Integrant de la junta del Centre Internacional Escarré per a les Minories…

Catalunya CUP Independència Polítics catalans Sobiranisme

Els protagonistes del 1714: Casanova, Villarroel i Moragues

2013

La procedència geogràfica i social dels grans protagonistes de la resistència catalana durant la Guerra de Successió. Alguns d'aquests personatges seran els ja coneguts Casanova, Villarroel i Moragues, però també tindran una especial rellevància els germans Desvalls i Ramon de Vilana Perlas, tant o més importants que els anteriors. Es parla també d'aquells militars i polítics estrangers que van estar al costat de la defensa de Catalunya…

Guerra de Successió Polítics catalans

Panorama de la Catalunya dels anys 20-30

1990

Durant els anys 20 i 30 Catalunya entra dins la contemporaneïtat, però sobretot a Barcelona, on hi havia gran part d'immigració de parla no catalana, va fer que es comencés a parlar de "masses". La massa, dins una societat recentment urbanitzada, va fer que el catalanisme no s'entengués de la mateixa manera a tota Catalunya, creant conflictes dins la població.

Catalunya Economia Economia i societat Lluís Companys Polítics catalans Societat

Anys de plenitud

1990

Es consideren anys de plenitud, els anys compresos entre la Fundació d'Esquerra Republicana de Catalunya al març de 1931 i el 1934, perquè gràcies a l'Estatut autonomia, canvien les relacions entre Catalunya i Espanya permetent moviments socials i culturals i finalment al 34, després de la mort de Macià, Companys arriba a la presidència de la Generalitat.

Catalunya Esquerra Republicana de Catalunya Estatut (1932) Lluís Companys Polítics catalans Segona República