Resultats de la cerca

L'afirmació nacional de Quebec pot tenir cert paral·lelisme amb la voluntat sobiranista catalana. El recorregut històric d'aquests dos territoris és ben diferent. Canadà ha donat l'oportunitat al Quebec de celebrar dos referèndums al llarg de la seva història per preguntar als seus ciutadans sobre el futur d'aquest territori, un fet que de moment no s'ha donat en el cas català. L'any 1977 el govern de Quebec aprovava una llei que…

Quin va ser el resultat del referèndum sobre la sobirania que va tenir lloc al Quebec l'any 1995?. Com ho van viure els quebequesos?. Ho reviurem a través del documental "Référendum. Prise deux/Take 2" on es presenten les esperances dels ciutadans de Canadà, als dies previs al referèndum. Els conferenciants exposen el que va suposar aquest esdeveniment. El referèndum de 1995 al Quebec sobre la sobirania és un dels esdeveniments polítics…

Els historiadors han estudiat en profunditat la interacció entre la ciència per un costat, i la construcció-invenció-imaginació de les nacions europees modernes per l'altre. Però no se sap molt sobre com es va desenvolupar aquesta interacció a les anomenades "perifèries europees", entre les quals cal incloure Catalunya i Espanya. A Catalunya, els metges van ser un dels col·lectius més actius en la coproducció d'imaginaris, discursos i…

El convidat d'aquesta edició és el Lluis Llach, qui plantejarà els temes que es tractaran a la Tertúlia.

El primer ministre quebequès, Jacques Parizeau, havia preparat un discurs en cas de victòria del sí al referèndum d'autodeterminació, que es va celebrar el dia 30 d'octubre de 1995. Amb la participació més alta de la història del Quebec (93.52%), els partidaris del "NO" i, per tant, de seguir sota la sobirania canadenca, van guanyar per només 54.288 vots. La gravació del discurs del primer ministre va estar perduda i, per tant,…

Primera taula rodona sobre el futur del catalanisme polític en l'horitzó de l'Europa 2020, en la que participen Antoni Comín, Ferran Requejo i Mònica Terribas, que pretenia promoure el debat i la reflexió al voltant de la renovació i la redefinició del catalanisme polític, fugint de la visió a curt termini i intentant enfocar la qüestió més a llarg termini. Presenten l'acte Jordi Pujol i Ernest Maragall

S'analitza la possibilitat de resistir-se a les noves polítiques d'identitat, basades en la nacionalitat, la raça, el gènere o la religió i que posen en risc la democràcia liberal

L'exposició comença amb una valoració de la incidència de la guerra del Francès en la història posterior, com una causa important de la inestabilitat i de la crisi econòmica. Segueix l'explicació de l'evolució militar del conflicte a Catalunya des del seu inici al 1808 fins el final el 1814. A continuació es fa referència a les raons de l'aixecament dels catalans contra la invasió bonapartista. Després fa una exposició de l'impacte…

En un moment tant important per a Catalunya, Amell explica com s'ha arribat a aquest punt, i quin és el paper de la dona a la política del moment, davant la creació d'una Europa de regions, front l'Europa dels estats.

El debat encarna diferents posicions, des dels independentistes fins als partidaris de la no secessió, passant per d'altres que apunten que és necessari el referèndum, sense tenir clar cap on cal anar. Els conferenciants conversen sobre els possibles escenaris de futur de Catalunya