Resultats de la cerca

Jacint Verdaguer participà en dues ocasions als Jocs Florals amb poemes dedicats a la ciutat de Barcelona, "A Barcelona" (1874) i "Oda a Barcelona" (1883); el conferenciant tracta de raonar que va passar entre el primer poema, que considera de poca qualitat, i el segon, que uneix una gran qualitat literària amb una gran gosadia urbanística

El 1895 es considera el pitjor any de Jacint Verdaguer, l'any del seu trencament públic i privat amb l'obisp i els seus amics i familiars. En seu centenari, s'analitza com va influir el seu moment personal, a la seva obra‎.

Conferència en la qual l'autor parla sobre la figura de Verdaguer i la seva importància dins la literatura catalana com a autor i creador de llenguatge.

Acte commemoratiu de la primera edició del poema Canigó de Jacint Verdaguer. El rapsode Jaume Rocosa i Mitjavila recita alguns fragments del Canigó per il·lustrar les dissertacions.

Primera part de l'audició amb comentaris de l'Atlàntida de Manuel de Falla, la qual va deixar inconclusa i a la qual va dedicar els seus últims vint anys de vida, inspirada en l'obra poètica de Jacint Verdaguer del mateixa títol

Abans de començar l'acte es visiona un vídeo-musical sobre la "Cançó de la Terra" de Rafael Subirachs. Després s'ofereix un col·loqui per analitzar la relació del poeta Jacint Verdaguer amb la natura i l'ecologia, gran observador de la natura, home habituat al camp i que coneixia el nom de cada cim, de les plantes, arbres, ocells i flors del seu entorn. Mossèn Cinto va ser pioner de l'excursionisme català, convertia el paisatge en…

Conferència sobre Jacint Verdaguer, és el poeta català més musicat, i encara avui continua sent font d'inspiració per a tots els estils musicals. Hi existeixen multitud de composicions basades en obres de Verdaguer.

Joan Bassegoda parla de la relació de mossèn Cinto amb el marquès de Comillas, el cunyat d'aquest era Eusebi Güell i Bacigalupi, qui també mantingué relació amb Verdaguer, relació en que prengué part l'arquitecte Antoni Gaudi i Cornet. Eusebi Güell, mecenes i home emprenedor, que protegí i estima Verdaguer i Gaudi, van aconseguir una perfecta fusió entre poesia i arquitectura al barri de les Corts de Sarrià al anomenada Finca Güell.

El 1895 va ser l'any en què el bisbe Morgades va suspendre a Mossen Verdaguer "a divinis", pena canònica que priva el sacerdot de l'administració dels sagraments. Amb motiu del centenari d'aquest fet, s'analitza la relació entre Jacint Verdaguer, l'Eusebi Güell i l'Antoni Gaudí i com va afectar la suspensió a divinis, a la seva relació

Presentació de tres edicions noves de les obres de Jacint Verdaguer: En defensa pròpia, Pàtria i L'Atlàntida, edició crítica de Narcís Garolera.