Resultats de la cerca

Pel que fa a Catalunya, l'interès per Proust ve de lluny, de primers de segle XX a l'Ateneu Barcelonès. Ja el 1932 Jaume Bofill i Ferro en va fer una traducció. Hi havia molts de proustians: Sagarra, Pla, Villalonga, d'Ors, Maurici Serrahima, que li dedicà un assaig (que fa pocs anys va reeditar edicions de 1984); n'hi ha una traducció inèdita de Miquel Llor (del 1926, fou la primera) i la coneguda de Jaume Vidal i Alcover i Maria…

Conferència per parlar del significat de cànon, per a què serveix i com està literatura catalana sobre aquest tema‎.

Taula rodona amb motiu de la diada de Sant Jordi per donar a conèixer les novetats de Llegir en català. En aquesta sessió s'analitza el panorama de l'actual novel·la negra catalana‎.

Penúltima sessió del Cicle El Malestar de les lletres?, centrada en la professionalització de les lletres davant de l'actual situació econòmica. Com és possible fer literatura de qualitat en un mercat precari i bàsicament banalitzat‎.

Conversa amb motiu de la publicació de Primer paisatge d'Isidre Grau‎.

Cinquena sessió del Cicle El malestar de les lletres?. Aquesta conferència tracta sobre la traducció de la literatura catalana. S'han fet prop de 250 traduccions en els darrers dos anys i cada vegada hi ha més adaptacions d'obres catalanes a l'anglès, així com traduccions a d'altres idiomes, com per exemple el polonès‎.

L'any 2006, Jordi Sarsanedas (1924-2006) es va comprometre íntimament amb el seu darrer projecte creatiu: escriure un poema en cadascuna de les pàgines de l'agenda que commemorava el centenari de l'Ateneu Barcelonès al Palau Savassona. President de l'Ateneu entre 1997 i 2003. En la pàgina del 8 de gener, el poeta hi deixava una anotació de capçalera, Palimpsest, i al peu hi escrivia: Títols per a no sé què. Això ens demostra dues coses:…