Resultats de la cerca

Durant els anys 20 i 30 Catalunya entra dins la contemporaneïtat, però sobretot a Barcelona, on hi havia gran part d'immigració de parla no catalana, va fer que es comencés a parlar de "masses". La massa, dins una societat recentment urbanitzada, va fer que el catalanisme no s'entengués de la mateixa manera a tota Catalunya, creant conflictes dins la població.

Es consideren anys de plenitud, els anys compresos entre la Fundació d'Esquerra Republicana de Catalunya al març de 1931 i el 1934, perquè gràcies a l'Estatut autonomia, canvien les relacions entre Catalunya i Espanya permetent moviments socials i culturals i finalment al 34, després de la mort de Macià, Companys arriba a la presidència de la Generalitat.

Carles Revés, director del Diari de Barcelona, exposa diferents aspectes que poden afectar les expectatives de futur de la premsa en català, com ara el percentatge de consum de premsa escrita, la necessitat d'una inversió adequada i la resposta tímida de l'administració davant de l'inferioritat de condicions amb la que parteix la premsa en català

El President de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, fou un dels actors principals dins la guerra civil. Des de la proclamació de la Segona República, Companys fou inclòs en la llista de polítics que calia vigilar i espiar. En els seus viatges a l'estranger, destacadament a França. A partir de 1939, França reconeix explícitament el nou Estat de Franco un mes abans d'acabar la guerra. En aquests acords ja reapareixia la idea…

L'aixecament militar del 19 de juliol del 1936 va tirar per terra el projecte de normalitat política i convivència social que Companys venia desenvolupant i enfrontava el president de la Generalitat en el període més tràgic de la història de Catalunya.

En un moment d'agudització de conflictes i contradiccions socials, com va ser l'època entre l'esclat de la I Guerra Mundial, i la dictadura de Franco, Companys va ser criticat per deixar-se portar pels seus instints, però sempre van estar marcats pel seu profund compromís social.

Acte emmarcat dins del Cicle Lluís Companys en el qual es destaquen els diferents aspectes de la trajectòria del polític catalanista i republicà català Lluís Companys

Llorenç Prats parla de la construcció intel·lectual ideològica anomenada pairalisme. La família pairal catalana conjuga l'ideal cultural amb l'esperit català i és proposada com a model de valors.

Conferència organitzada per la secció d'Història i Geografia de l'Ateneu Barcelonès en la qual s'explica la història de les diferents institucions a la Catalunya del segle XVIII, quan desapareixen les institucions polítiques més característiques.

Acte realitzat arran de la publicació de la llei 1/1993 de 23 de febrer de l'Himne Nacional de Catalunya s'explica els origens d'aquest himne i la seva evolució