Resultats de la cerca

Després d'un breu repàs per la història iconogràfica sobre l'Onze de Setembre, l'autor exposa els motius i les circumstàncies que l'han dut a publicar les obres "Barcelona 1714" i "Barcelona 1706-1714, dietari d'un adroguer". Reflexiona sobre la feina de documentació, el rigor històric, la ficció històrica i d'altres aspectes del procés creatiu.

Des de publicacions com L’Esquella de la Torratxa, La Campana de Gràcia, Iberia, o La Publicitat, els caricaturistes van publicar ferotges caricatures contra el Kàiser i els alemanys, utilitzant el poder de la sàtira com a arma esmolada i enfrontant-se també a la censura espanyola.

Amb Jaume Capdevila, conegut amb el pseudònim de Kap, és dibuixant especialitzat en premsa.

Conferència sobre el panorama del manga on destaquen dos autors que reflexionen als seus còmics sobre la societat japonesa. Yoshihiro Tatsumi dibuixa en les seves històries el Japó dels perdedors, d'aquelles persones que, malgrat els seus esforços en encaixar a la competitiva societat japonesa, no se'n surten. D'altra banda, Jiro Taniguchi mostra al japonès mitjà contemporani com un personatge desorientat i sense rumb, a la recerca dels…

Després d'un petit esbós històric del 1917, se'ns presenta la vida, les similituds i les diferències de les tres publicacions que van néixer aquell any‎.

Visió general de la importància que tingueren les revistes d'humor, i els dibuixants que en elles van col·laborar-hi, en el procés de la Catalunya contemporània i en la vertebració de la nació catalana, aclarint els conceptes per mitjà de la simplificació caricaturesca‎.

Junceda va ser un dels artistes més rellevants de l'època a Catalunya i en centenari del seu naixement, es reivindica la seva importància‎.

A la conferència es tracten diversos aspectes de les noves tendències culturals sorgides a Barcelona durant la dècada dels anys setanta dels segle XX, que trencaven les normes establertes i en un principi s'ubicaven en l'àmbit underground. Guiral utilitza com a fil conductor els còmics sorgits durant aquella època

Nazario, Mariscal i Miguel Gallardo van ser tres dels protagonistes de la contracultura Underground i referents culturals vinculats al món de la creació artística durant els anys setanta a Barcelona. La creació alternativa del còmic va sortir de la seva marginalitat, per entrar en un circuit molt més ample que va abastar a tot l’Estat Espanyol gràcies a la sortida de la revista El Víbora.