Resultats de la cerca

Conferència que dóna una visió contemporània de què és perenne en l'ètica i quina és la situació, en aquests moments, de les diferents escoles filosòfiques que estan treballant avui en dia en el tema, així com també el que s'ha recuperat del passat, cap a on mira l'ètica i quins reptes té plantejats.

Conferència inaugural del curs acàdemic 1987/1988 de l'Ateneu Barcelonès en la qual, el secretari de l'Ateneu Barcelonès, Norbert Bilbeny fa un resum històric sobre el concepte del progrés moral.

Conferència sobre els codis morals de les societats respecte a la vida i la mort i com les noves tècniques afecten aquests valors.

Acte organitzat per la Secció de Filosofia de l'Ateneu Barcelonès en el qual un dels intel·lectuals catalans de referència, Salvador Giner, parla sobre els reptes morals d'ara‎.

L'imaginari no és una ideologia, sinó que és la manera com les persones viuen la seva cotidianitat, la idea de llibertat i el seu dret al reconeixement de la identitat. Els conferenciants analitzen aquest reconeixement en contraposició amb la redistribució econòmica i política del territori‎.

El conferenciant, com a representant d'una embaixada cultural de fundacions logosòfiques d'Argentina, Brasil i Uruguai, parla sobre aquesta doctrina filosòfica i la vida del seu fundador, Carlos Bernardo González Pecotche

Conferència i presentació del llibre "Hablando de ética, Sócrates" de Carles Biosca. Els enigmes lògics, els reptes interrogatius de l'ètica contemporània troben en aquest llibre una resposta metòdica i coherent

Des de Constituïm es proposa el primer text constitucional sorgit de la societat civil. A partir d'aquest text constitucional s'analitza l'apartat dedicat a la religió: quin és el seu paper, la seva funció, etc., fins el moment i com hauríem d'entendre el seu paper en la constitució d’un nou país. L'educació de qualitat passa per ser la clau en el plantejament del tema religiós, educació de qualitat, si el que es pretén és arribar a…

Panikkar va ser un pensador que qüestionava l'establiment del sistema econòmic i productiu, i incomodava per la seva defensa d'un pensament pont entre la mística, la política, el pluralisme i la secularitat sagrada

Derrida perfila un ideal de perdó que descriu com un "perdó sense poder; incondicional però sense sobirania." Quin tipus d'autoritat és la d'aquell qui perdona? Per què Derrida afirma que el perdó ha de romandre com una follia d'allò impossible? Pot el perdó perdonar allò imperdonable o ha d'acceptar l'aporia de només perdonar allò perdonable?