Resultats de la cerca

La LOMCE (Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa) del ministre Wert pretén reduir el 75% de les hores de Filosofia en el sistema educatiu. Els ponents sostenen que la filosofia ajuda als ciutadans a pensar lliurement. No pot haver-hi democràcia sense filosofia. Cal més Filosofia més Humanitats, el professorat ha de fer veure que amb la intel·ligència tota sola no es fa el coneixement, amb el coneixement tot sol no es fa el…

L'educació humanística s'està deixant de banda front l'ensenyament tecnològic. Els conferenciants donen el seu punt de virsta vers l'ensenyament humanístic remarcant l'importància i utilitat a tots els àmbits‎.

Aquest acte es realitza en forma de debat dins del marc de Catalunya Social a la Taula del Tercer Sector. Mitjançant aquest debat es pretén discutir la temàtica sobre el dret educatiu, al temps que es fa patent la necessitat d'una nova manera d'actuar envers aquest fet. També es tracten altres qüestions d'interès, com la introducció del concepte de polivalència funcional, la incorporació d'un plus per als professionals de cuina dels…

Després del visionat d'un documental sobre el futur hi ha un col·loqui moderat per Ricard Faura amb els assistents a l'acte.

Es debateix sobre quin és el paper que han de tenir les humanitats davant dels grans reptes, cada vegada més frenètics, del segle XXI.

Acte de la plataforma impulsora de la reconstrucció de l'Escola del Mar, inaugurada el 1922 a la platja de la Barceloneta i destruïda el 1938. En la presentació, Marc Cuixart va anunciar el suport de l'Ajuntament i la Generalitat al projecte. Els impulsors creuen que la primavera pedagògica que torna a viure avui Catalunya, amb múltiples apostes innovadores, permet aprofitar aquesta oportunitat com una via més de canvi cap a l'educació…

Xerrada sobre les possiblitats pedagògiques dels videojocs

Carles Bayod ve a parlar-nos de les sensacions i de la importància d'educar-nos a partir de donar la mateixa importància al pensar que al sentir, tant al món adult com a l'escola. És a dir, a ensenyar a treballar amb la totalitat del cervell. Habitualment, s'ha considerat que l'altra cara del pensament són, bàsicament, els sentiments, la mística o l'art, els quals generen sensacions que habitualment considerem residuals.

La història de les matemàtiques tal com es feia en el context, és a dir, en cada moment i en cada civilització. Utilitzarà com a base dues icones, una d’egípcia i una altra de mesopotàmica, descobrint-nos sistemes de numeració i formulacions que ens transportaran en el temps.