Resultats de la cerca

Nova edició del Cicle de Debats Catalunya Social, en el qual es presenta l'informe de la Taula del Tercer Sector "'La precarietat laboral juvenil a Catalunya. Una realitat incòmode". L'informe constata que els joves menors de 30 anys estan avui molt pitjor que els joves menors de 30 anys a l'any 2000 pel què fa als nivells d'estudis, la remuneració mensual i els contractes de treball. Les ofertes de treball adreçades a les persones joves es…

Conferència sobre Elisabeth Eidenbenz, la jove suïssa que va salvar les vides de 597 nens, fills de refugiats republicans reclosos al camp d'Argelers ha tingut una vida intensa de solidaritat i amor als altres. Més enllà de la Maternitat d'Elna, Eidenbenz va recórrer Europa, des de Burjassot en plena Guerra Civil espanyola fins a la Viena posterior a la Segona Guerra Mundial, allargant la seva mà a qui més ho necessitava: nens i dones‎

Xerrada per parlar de la situació actual de l'humanisme en la nostra societat. L'humanisme és amenaçat de mort i l'home sembla dissoldre's. Actualment la vida, el treball, la subjectivitat cauen en l'obsolescència impedint tot projecte existencial pròpiament humà. Debatrem la veritat, els límits i el sentit d'aquestes tesis‎.

Taula rodona amb tres autors de novel·la gràfica en la qual parlen de les seves vivències professionals i el futur de la novel·la gràfica‎.

Debat sobre les lleis. Les lleis s'han d'aplicar i en segon lloc, s'han d'interpretar‎.

Entrevista a la pintora Eva Armisén en la qual explica les seves vivències professionals i personals‎

Comença l'acte el president de l'Ateneu Barcelonès, Jordi Casassas, el qual explica les motivacions de la celebració d'aquesta diada. Després Marc Jobani escenifica un viatge en el temps de la mà d'un soci de l'Ateneu Barcelonès del 1860 que ens explica com era la vida quotidiana i els fets rellevants de l'època i de l'Ateneu. Per continuar la celebració hi ha una taula rodona on tres socis, Eduard Moreno, Santiago Vilanova i Elisenda…

Conferència sobre de com des dels gabinets de curiositats es passà als grans museus nacionals d’història natural del XIX, i a la sofisticació tecnològica del segle XX; el seu paper social i la seva influència han evolucionat. La biodiversitat ha saltat dels laboratoris a l'escena política i social. Ha esdevingut un concepte substitutiu de patrimoni natural quan es tracta de donar-li un enfocament científic i de gestió. Els museus de…

Giuseppe Di Giacomo, catedràtic d'Estètica de La Sapienza (Itàlia) ens ofereix una visió de la pintura durant el segle XX. A partir de Manet i Cézanne s'inicia una doble línia en la pintura: d'una banda existeix un aplanament progressiu del pla del quadre (Kandinsky, Malevich i Mondrian) i de l'altra s'abandona la pintura de cavallet (Duchamp, l'art pop i el minimalisme). Al mig, s'alça la gegantina figura de Picasso. A partir dels anys…

Quarta sessió dins del Cicle L'imaginari per parlar de l'imaginari vinculat a l'acció social i política, entenem imaginari com la forma d'organitzar l'experiència que queda fora de la lògica de veritat i mentida, de la raó i de l'ordenació científica del món. Borja Muntadas fa referència a totes aquelles filosofies que parlaven de la mort de l'home, de l'humanisme, de la fi del subjecte inspirades en el pensament de Nietzsche. El…