Resultats de la cerca

Acte en el qual els dos ponents parlen de com s'ha fet el judici al polític més demonitzat del País Basc. Quines repercussions jurídiques i democràtiques té el seu empresonament, a la llum de sentències posteriors dels tribunals Constitucionals (legalització de Sortu) i Europeu de Drets Humans (cas Mondragón). Iñigo Iruin defensa que és recomanable la derogació de les normes processals antiterroristes i les lleis penals i…

El 25 d'agost del 1973, l'obrer d'origen granadí Cipriano Martos és detingut i enviat als calabossos de la caserna de la Guàrdia Civil a Reus. Hores i hores d'interrogatoris. Martos mor el 17 de setembre fruit d'hemorràgies internes

Laureà López Rodó parla del finançament necessari per a tot regim autonòmic. Analitza els problemes financers de les autonomies i les possibles solucions amb diferents experiències històriques com són l’Estatut de Catalunya de 1932 i els Decrets de S'Agaró de 1937. Es mostra en desacord amb la proposta de reforma fiscal en considerar-la contradictòria amb el procés autonòmic ja que obeeix criteris centralistes.

Conferència pertanyent al cicle "Catalunya demà" organitzat per la secció de Ciències Morals i polítiques, en la qual l'autor parla sobre la prospectiva catalana segons els espanyols.

Presentació en català, conferència en castellà.

Carrillo va ser una de les figures clau del comunisme espanyol des de la Segona República Espanyola fins al final de la Transició. Va combatre en la Guerra Civil espanyola junt al bàndol republicà i va esdevenir una figura rellevant de l'oposició al franquisme i durant la Transició.

Conferència pronunciada per Eduardo Prada amb motiu del centenari del naixement del president Manuel Azaña.

Conferència en què l'autor parla sobre les últimes eleccions democràtiques a Espanya abans de la dictadura.

Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot la qual cosa dóna al govern el fonament de legitimitat i sobirania. Sovint, les monarquies i les repúbliques es descriuen com a conceptes mútuament excloents. Seria possible una tercera república a l'estat espanyol?

Antonina Rodrigo explica la importància que hi van tenir aquestes tres dones: Clara Campoamor, Victoria Kent i Frederica Montseny durant el període de la Segona República Espanyola. Dues com a parlamentàries.