Resultats de la cerca

L'enfrontament d'Antígona amb el rei Creont s'ha presentat sovint com una lluita entre dos principis: la família contra l'Estat. És útil, però, aquest esquema, per llegir la tragèdia de Sòfocles?

Des del materialisme medieval a les dissidències il·lustrades fins a la francmaçoneria passant per les obres de José Nakens o de José Ortega y Gasset, seguirem la petja de l'ateisme a Espanya per entendre el paper que ha jugat en la construcció intel·lectual de l'Estat.

La desconstrucció és un concepte filosòfic que ha aconseguit una gran popularitat fora del seu àmbit natural, des del cinema fins a la gastronomia. El professor Miguel Morey escatirà el concepte centrant-se en tres preguntes: d'on sorgeix? Amb quina finalitat? Quins són els seus abastos polèmics?

partir de l'estudi del fenomen religiós -el temps i l'espai sagrats, la naturalesa i l'estructura dels ritus i dels mite-, Mircea Eliade extreu un model interpretatiu per a la història. Francesc Torralba, Lluís Duch i Víctor Obiols comenten aquest model basat en una sèrie d'arquetips que l'estudiós de les religions exposa a "El mite de l'etern retorn". Aquest llibre constitueix una introducció a la filosofia de la història, interrogant…

Josep Otón autor de "Simone Weil, el silenci de Déu", en aquest llibre prossegueix el seu estudi de la interioritat de místics, artistes i pensadors centrant-se en l'anàlisi de l'experiència personal weiliana. Amb la convicció que no hi ha cap ruptura entre la Weil revolucionària i compromesa amb la lluita obrera, i la Weil dedicada a la recerca religiosa. Amb una trajectòria immersa en el context de la II Guerra Mundial, i a l'ombra…

Blaise Pascal (Clarmont d'Alvèrnia, 19 de juny de 1623-París, 19 d'agost de 1662) fou un filòsof, matemàtic, físic, inventor, escriptor, moralista, místic i teòleg occità, considerat un dels personatges més brillants de la saviesa occidental i probablement l'únic que ocupa llocs de primera línia en els manuals de totes les disciplines que conreà.

Ramon Llull, després de la conversió, va renegar de la seva figura mundana de cantor de l'amor carnal. La vergonya i la humilitat van fer que ocultés la pròpia identitat en els seus primers escrits. El pas de les Arts de la primera fase a les de la segona va representar una alteració profunda en els procediments lul·lians d'oferir al món la pròpia imatge. Calia explicitar en què consistia la seva "autoria", ja que la gosadia i l'ambició…

75 anys després de la seva mort, Xavier Antich ofereix les claus per comprendre la filosofia de la història del pensador jueu i els lligams amb els seus plantejaments estètics i religiosos.