Resultats de la cerca

"L'editorial Punctum ha publicat la primera traducció al català modern del Decameró, de Giovanni Boccaccio, en versió inèdita de M. Aurèrlia Capmany, coincidint amb el centenari del naixement de l'autora. Aquesta traducció capmanyiana, feta probablement per encàrrec de Salvador Espriu, veu la llum gràcies a l'acurada edició d'Eusebi Coromina, de la UVic-UCC, i de Carles Biosca i Joan Francesc-Silvente, de la UAB" (UVIC)

S'exposen les seves dades biogràfiques i es comenta la seva producció literària

Rosa Delor explica que l'obra "D'una vella i encerclada terra" és un encàrrec que el compositor Manuel Valls fa a Espriu. Valls li demana una lletra per a un espectacle amb el qual vol homenatjar l'entitat lingüística i nacional catalana.
Delor parla, també, sobre la simbologia que s'amaga dins d'aquesta obra poètica.

Darrera conferència del cicle "Itineraris Salvador Espriu" realitzades a l'Ateneu Barcelonès. Vicenç Pagès ens dóna la seva visió, com a escriptor i com a lector, de la narrativa de Salvador Espriu la qual es manté vigent avui dia. La part principal de la conferència consisteix en la presentació cronològica dels llibres de narrativa de Salvador Espriu.

Quarta conferència del cicle "Itineraris Salvador Espriu". Miquel Desclot parla de la influència de la música en la poesia d'Espriu, de la relació amb els qui l'han musicada i la musicalitat dels seus versos. S'il·lustra l'acte amb composicions inspirades en obres de Salvador Espriu interpretades per Elena Gragera i amb l'acompanyament al piano de Jordi Masó, així com també Montserrat Torruella i Grup Enigma.

Agustí Pons, autor d'una biografia sobre Salvador Espriu, parla de l'emblemàtic escriptor. Aquesta conferència inicia el cicle "Itineraris Salvador Espriu".

Conferència organitzada per la Secció de Llengua i Literatura de l'Ateneu Barcelonès, emmarcada dins el cicle Any Rodoreda 1908-2008 és una iniciativa de la Fundació Mercè Rodoreda (Institut d'Estudis Catalans), la Institució de les Lletres Catalanes i l'Institut Ramon Llull.

Entrevista a Maria Barbal. Reconeguda sobretot pel seu Cicle de Pallars, que inclou la cèlebre novel·la "Pedra de tartera", que ha estat traduïda a dotze llengües i ha venut més de 200.000 exemplars, és una de les escriptores més destacades del panorama literari català. Amb ella parla, la directora de l'Observatori Cultural de Gènere, Mª Àngels Cabré de literatura i de vida.

Fuster, inspirat en la tradició provinent de Montaigne, concebia l'assaig com a literatura d'idees. Les idees importen, l'assagista ha d'agitar-les, sospesar-les, examinar-ne la validesa i l'abast. Però el fonament d'aquest exercici és literari. L'assaig és una forma suggerent de la literatura que busca incitar un debat raonable sobre els temes que l'autor ens presenta, assajant-los.