Resultats de la cerca

Conferència arran de la publicació, a la Fundació Bernat Metge, del primer volum de La guerra jueva, de l'historiador Flavi Josep, els hebraistes Manuel Forcano i Joan Ferrer, col·laborador de l'edició, dialoguen sobre la revolta que els jueus van protagonitzar contra l'Imperi Romà i sobre l'excepcional testimoni que en dóna Flavi Josep, que va viure la guerra des de dins.

Els autors ens presenten les claus per fer la lectura d'aquesta obra més fàcil i enriquidora‎.

Presentació de la traducció catalana del llibre "Vides i doctrines dels filòsofs més il·lustres", de Diògenes Laerci, volum 401 de la col·lecció Fundació Bernat Metge. A l'antiga Grècia es va formar una extensa literatura sobre les vides dels filòsofs que aspirava a mostrar la filosofia en acció i a il·luminar, a través d'anècdotes, les diferències entre les diverses escoles de pensament. De tota aquella literatura només ens ha…

Entre els autors de la Grècia antiga, n'hi ha pocs de tan llegits i amb tant d'interès com Plutarc. Molts dels seus escrits van servir de guia als homes de l'Europa moderna i van ser font de dades erudites, d'històries, de principis ètics i de criteris pedagògics. Els autors exposen els seus punts de vista sobre Plutarc i expliquen fins a quin punt la seva obra és important per comprendre la cultura europea.

Acte sobre filosofia medieval concretament sobre el concepte de relació i resultat de les ponències del VII Congreso Internacional de Filosofía Medieval De relatione. La història de la filosofia ha tingut, en general, poc en compte el concepte de relació, que molts filòsofs han considerat com una «categoria secundària». En l'explicació tradicional, que es remunta a Aristòtil, la categoria de relació (pros ti) no és constitutiva de…

La "Metafísica" d'Aristòtil és un dels tractats filosòfics més influents del pensament occidental, que a més de tractar de les diverses causes de tot el que existeix, de la relació entre forma i matèria i de l’existència d’objectes matemàtics, reflexiona sobre l’ésser com a ésser, elevant-se al màxim grau d’abstracció de què som capaços els humans. Alhora, Aristòtil mira enrere i construeix la primera història de la…

Sovint es presenten el mite i la història, o el mite i la raó, com dues esferes completament separades. Però els grecs antics, des de l'inici de la seva civilització, van esforçar-se a buscar coherència en els seus mites, a ordenar-los, a fer-ne exposicions sistemàtiques.