Resultats de la cerca

Conferència en la qual s'explica com el marxisme havia sigut tradicionalment aliè a la cultura, però des de Gramsci i altres autors hi ha uns socialismes o marxismes culturalistes. Es parla de l'obra de Stuart Hall, teòric de la cultura.

Quin és el futur de les societats avançades i turboglobalitzades?. Serà una transparent i igualitària societat del coneixement o caurem en un nou tipus força pervers d'ignorància i desànim cognitiu, o de credulitat i fanatisme?. El canvi constant i cada vegada més accelerat de les nostres societats pot ser seguit, adequadament experimentat, assumit i controlat pels humans normals?. Quins costos tenen aquestes transformacions en la vida de…

El professor Joaquim Capdevila, en la seva exposició, situa la crisi de l'estat-nació en el context més ampli d'un conjunt relacionat de crisis que d'ençà els anys 50/60 del segle XX afecten les societats occidentals en primer terme. Es tracta de la crisi de les identitats fonamentals de la modernitat, com les vinculades a les "grans" ideologies, a la ciutadania, a les classes socials burgesia-classe obrera, als cicles tradicionals de la…

L'imaginari no mera és fantasia, fins i tot hiperreal perquè allà on hi ha experiència humana, hi ha experiència símbolica, imaginària i lingüística

Així com la "mort de Déu" popularitzada pel filòsof Friedrich Nietzsche és una metàfora suggestiva però que no s'ha de prendre al peu de la lletra, també es pot interpretar de moltes maneres la "revanche de Dieu" famosa a partir del llibre homònim del politòleg Gilles Kepel. De fet i en molts aspectes, totes dues metàfores tenen més a veure amb els humans i les seves societats o cultures que no pròpiament amb la divinitat (Gonçal…

El professor José Luiz Borges Horta analitza la realitat social i política de Brasil des del triomf de Lula da Silva fins a l'actualitat

Conferència sobre un grup de catalans que poc després del maig del 68 van celebrar uns cerimonials de subversió religiosa, venint d'artistes fugits de l'Espanya hipercatòlica d'aleshores

Conferència sobre la radical revolució artística, provocada per les manifestacions sociològiques i polítiques de diversos moviments i fenòmens socials apareguts a partir dels anys seixanta.

Begonya Saez Tajafuerce aborda la diferència sexual i la seva relació amb el poder en termes estructurals, la hipòtesi de la qual parteix és que tant la diferència sexual com el poder són estructurals, mostra d'això és aquesta altra estructura anomenada patriarcat

Sant és allò sancionat com a inviolable i protegit i ho pot ser tant per la llei divina, el sagrat, com per la llei humana i per tant, no ha de tenir necessàriament un element religiós