Resultats de la cerca

Dues visions dels mecanismes de construcció cultural de la física nuclear a mitjans del segle passat.

Conferència sobre de com la mirada microscòpica va transformar la medicina en el món contemporani: canviar la comprensió de les malalties i va consolidar una nova forma de fer medicina, a finals del segle XIX. Sobre tot, va se fonamental perquè la medicina al laboratori es dotés d'una autoritat científica. A partir d'una imatge de microscopi, ens farem preguntes com: Qui pot llegir una preparació microscòpica? On i com ho fa? Com…

Empresari amb aficions artístiques i científiques, Carl Faust (1874-1952) va crear a Blanes, a partir dels anys 20, el jardí botànic Marimurtra. Avui, a més d'un jardí espectacular de gran bellesa, és un centre de recerca que ocupa un lloc destacat en l'àmbit de la conservació de la biodiversitat vegetal.

Xerrada sobre l'exposició Salvadoriana, que pretén mostrar i redescobrir, atès que durant molt de temps ha estat amagat a públic, un tresor del patrimoni científic de Barcelona: el gabinet de curiositats de la natura reunit per la passió col·leccionista de diverses generacions de la família Salvador a la rebotiga de la seva farmàcia del carrer Ample de la ciutat de Barcelona. Els gabinets de curiositats dels segles XVII i XVIII estaven…

L'Ateneu Barcelonès convida als diferents representants dels partits polítics al Parlament de Catalunya a les properes eleccions perquè parlin amb veu pròpia i expressin els punts primordials de les seves propostes electorals sobre els temes científics.

Quan es va descobrir l'oxigen?. Quina revolució va provocar?. Agustí Nieto-Galan, professor d'Història de la Ciència de la UAB, ens apropa als avenços científics del segle XVIII, a través d'un quadre del pintor neoclàssic Jacques-Louis David. Un acte que s'emmarca dins del Cicle Les imatges de la ciènci a. S'analitza la relació entre la química i les qüestions filosòfiques, experimentals, econòmiques o fins i tot de gènere del…

La imatge estereotipada d'un model de ciència no real ha fet que en els darrers temps hagin proliferat múltiples iniciatives del que s'anomena ciència divertida. Es diu que per acostar la ciència al ciutadà cal fer accions lúdiques en què la gent s'ho passi bé però, s'està aconseguint el que es pretén? No és millor que la ciència sigui apassionant i ens sedueixi per sempre?

L’apropiació nacionalista de fòssils humans té una llarga tradició. El projecte científic d’Atapuerca ha passat per aquest procés en convertir-se, segons la cultura popular, en el nou origen de la història d’Espanya. Els responsables científics han aixecat al voltant del jaciment una indústria de divulgació i, gràcies a l’estreta aliança amb els mitjans de comunicació, el projecte s’ha concebut des del principi com un…

A l'ombra d'Hiroshima, l'Espanya franquista impulsà un programa nuclear els efectes del qual són encara ben visibles al paisatge i la política energètica del país. Quin paper van jugar els àtoms en la consolidació de la dictadura?

A la conferència s'examinen alguns elements poc coneguts de la relació entre la ciència i el franquisme, com la difusió d'una cultura atòmica, o la col·laboració entre científics, militars i alts…

Xerrada a partir de la famosa imatge de la doble hèlix de Watson i Crick (1953). La ciència no està escrita només en articles i llibres: els científics es comuniquen també amb diagrames, fotografies, gravats, quadres, dibuixos, maquetes, pòsters, esquemes... exploran la cultura visual de la ciència, una cultura científica que va més enllà del coneixement especialitzat dels experts.