Resultats de la cerca

El President de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, fou un dels actors principals dins la guerra civil. Des de la proclamació de la Segona República, Companys fou inclòs en la llista de polítics que calia vigilar i espiar. En els seus viatges a l'estranger, destacadament a França. A partir de 1939, França reconeix explícitament el nou Estat de Franco un mes abans d'acabar la guerra. En aquests acords ja reapareixia la idea…

L'aixecament militar del 19 de juliol del 1936 va tirar per terra el projecte de normalitat política i convivència social que Companys venia desenvolupant i enfrontava el president de la Generalitat en el període més tràgic de la història de Catalunya.

En un moment d'agudització de conflictes i contradiccions socials, com va ser l'època entre l'esclat de la I Guerra Mundial, i la dictadura de Franco, Companys va ser criticat per deixar-se portar pels seus instints, però sempre van estar marcats pel seu profund compromís social.

Acte emmarcat dins del Cicle Lluís Companys en el qual es destaquen els diferents aspectes de la trajectòria del polític catalanista i republicà català Lluís Companys

Llorenç Prats parla de la construcció intel·lectual ideològica anomenada pairalisme. La família pairal catalana conjuga l'ideal cultural amb l'esperit català i és proposada com a model de valors.

Conferència sobre la figura de Narcís Monturiol emmarcada dins del "Cicle Commemoratiu del Centenari de la Mort de Narcís Monturiol" organitzat per la secció d'Història i Geografia de l'Ateneu Barcelonès.

Conferència organitzada per la secció d'Història i Geografia de l'Ateneu Barcelonès en la qual s'explica la història de les diferents institucions a la Catalunya del segle XVIII, quan desapareixen les institucions polítiques més característiques.

Conferència centrada en tres aspectes: el primer, explicar el perquè de l'absència o presència de la dona en els estudis històrics i la història; el segon, parlar de l'evolució de la historiografia de la dona, i el tercer, traçar les línies d'investigació i anàlisi de la situació de la dona a Catalunya.

Amb motiu del 75è aniversari de la fundació de la Sociedad Astronómica de España y América, el seu secretari fa la lectura de l'Acta fundacional de la fundació, i, després la conferenciant parla del sistema planetari i dels satèl·lits.

Memorial Carme Karr, en commemoració del 50è aniversari de la seva mort, realitzat a l'Ateneu Barcelonès, i organitzat per l'Institut Català de la Dona amb la col·laboració de les seccions d'Història i Geografia, i Literatura i Lingüística, de l'Ateneu Barcelonès. En aquesta xerrada es ressalta la faceta periodística de Carme Karr.