Resultats de la cerca

Conferència sobre la radical revolució artística, provocada per les manifestacions sociològiques i polítiques de diversos moviments i fenòmens socials apareguts a partir dels anys seixanta.

Carlota Canal explica la iniciativa de crear un Espai Camus a Barcelona, finalment no prosperada per problemes administratius amb l'Ajuntament de Barcelona. Joan de Sagarra traça una visió amb referents de la seva experiència al voltant de Camus, amb records de viatges a França amb el seu pare, on va conèixer l'autor francès, i recupera els temps de la redacció de 'Tele-Express', en què les peces de Camus causaven una forta impressió…

La sessió es planteja a partir d'una sèrie de preguntes al voltant de les relacions entre l'art i la idea de revolució. La primera és molt taxativa: en l'interior d'un procés revolucionari l'art hauria de desaparèixer o conquerir la seva definitiva autonomia? ; la segona: el suposat caràcter descriptiu de l'art el fa còmplice de la revolució política o esdevé contrarevolucionari per la seva mateixa indisciplina; i encara: es pot…

Sant és allò sancionat com a inviolable i protegit i ho pot ser tant per la llei divina, el sagrat, com per la llei humana i per tant, no ha de tenir necessàriament un element religiós

Acte de lloança a la figura del sacerdot humanista Lluís Duch (Barcelona, 1936-Montserrat, 2018) va ser una de les veus més singulars del pensament català contemporani. Doctor en antropologia i teologia per la Universitat de Tübingen, va impartir docència al Monestir de Montserrat, a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, entre altres institucions acadèmiques. L'any 1963 professa com a monjo…

Foucault, Derrida i Lyotard permeten copsar el canvi de signe que ha pres el pensament polític contemporani: la voluntat de plantejar la problemàtica d'allò polític més enllà de la política clàssica, de posar en qüestió els fonaments de les democràcies liberals representatives oficials i de capgirar, en definitiva, el fonament mític del pensament polític modern per repensar la comunitat

Debat i anàlisi dels moviments socials revolucionaris sorgits durant la segona meitat del segle XX, analitzats des d'un punt de vista filosòfic

Es tracta la relació entre la no-violència i la democràcia, tot incidint en el compromís de la lluita no-violenta amb la bona governança

En aquesta conferència es fa un recorregut per les situacions públiques i privades de desplegament de la paraula sense tuteles externes; ocasions en les que la paraula és ofegada i reprimida, però també altres en les que encara dona alè a la humanitat.

A finals del segle XV, la Florència dels Mèdici, rica i culta, però també corrupta i violenta, entra en crisi. Contra ella s'aixequen dues personalitats fascinants, que representen projectes antagònics. Savonarola proposa un integrisme sagrat que portarà a les fogueres de les vanitats i a una apoteosi de foc. Maquiavel defensa el retorn als valors cívics i patriòtics de la vella República clàssica. Cinc-cents anys després, quan Europa…