Resultats de la cerca

Conferència organitzada per la secció de Ciències Econòmiques i Socials, en la qual l'autor parla de la distribució de la població dins del territori català i els seus efectes al medi natural.

Ramon Grau analitza la figura d’Ildefons Cerdà. Explica com va ser rebut el projecte de l’Eixample de Barcelona per part de la societat barcelonina del moment i la seva importància i vigència futures.

Carles Carreras parla del desenvolupament urbà de Barcelona, les annexions dels diferents barris, la construcció d'habitatges per obrers com la Casa Bloc, les cases barates, les obres públiques per ocupar treballadors a l'atur i la creació d’equipaments i edificis singulars en el marc del primer terç del segle XX.

Conferència organitzada per l'Ateneu Barcelonès en col·laboració amb Xarxa Cultural i emmarcada en el Cicle sobre el Noucentisme. Ignasi de Solà-Morales explica quin és el fil conductor que permet entendre una arquitectura singular en l'àmbit de la cultura Noucentista.

Els alcaldes de tres poblacions de l'àrea metropolitana de Barcelona analitzen quins són els factors que han propiciat els canvis als seus pobles en els darrers anys

Debat entre diferents arquitectes i urbanistes en homenatge a Manuel Solà-Morales, arquitecte i urbanista català, catedràtic d'urbanisme de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona i fundador de la Societat Catalana d'Ordenació del Territori

L'any 1987 es va constituir l'actual organització supramunicipal que coneixem avui de l'antiga Àrea Metropolitana de Barcelona, amb competències pròpies en cohesió, equilibri territorial, habitatge, transport i mobilitat, cicle de l'aigua, residus i medi ambient. Els alcaldes convidats a l'acte, el de Cornellà, Pallejà i Montcada i Reixac, analitzen l'estat econòmic dels municipis d'aquesta àrea

Celestino Corbacho, alcalde de L'Hospitalet de Llobregat, explica, a la seva xerrada, com fou una vila tradicionalment agrícola fins a final del segle XVIII. A l'actualitat ha esdevingut un municipi modern, atractiu per a les noves activitats econòmiques, amb més i millors transports i serveis. Acaba l'acte amb un torn lliure de preguntes del públic assistent.

Anàlisi de les preocupacions en quant a la urbanització, tot comparant el model europeu amb el xinès.

Jacint Verdaguer participà en dues ocasions als Jocs Florals amb poemes dedicats a la ciutat de Barcelona, "A Barcelona" (1874) i "Oda a Barcelona" (1883); el conferenciant tracta de raonar que va passar entre el primer poema, que considera de poca qualitat, i el segon, que uneix una gran qualitat literària amb una gran gosadia urbanística