Resultats de la cerca

Miquel Roca afirma que per responsabilitat política els partits han de presentar esmenes al text de la Constitució, I que es tracta d'una Constitució de consens, ja que cap de les esmenes s'ha fet sobre la totalitat del text.

Conferència sobre Antoni M. Sbert i Massanet, líder de moviments estudiantils durant la Dictadura de Primo de Rivera. La seva detenció pel març del 1929 i la seva expulsió de la universitat provocaren greus aldarulls universitaris. Confinat a Mallorca, el 1930, a la caiguda de la Dictadura, fou alliberat i estudià ciències polítiques.

Debat i reflexió sobre la figura del polític molletà i sobre el paper de compromís, diàleg i respecte a les idees alienes com a eines de transformació i millora socials, sempre en nom del progrés i la democràcia

Les diferents intervencions dels ponents tracten la importància de la figura de Jordi Solé-Tura, des de diferents visions: històrica, política i social, així com la seva vessant acadèmica i humana

Miquel Roca parla del procés de redacció de la Constitució de 1978 i es posiciona en la defensa d’un text que garanteixi el joc democràtic. Assegura que la nova Constitució garantirà un ordenament jurídic sotmès a uns principis bàsics com són el respecte a la llibertat, igualtat, justícia i al pluralisme polític, essencials per l’existència de la democràcia. Defineix els poders de la corona com uns poders minvats i de mera…

Conferència pertanyent al cicle "Aspectes de la història de Catalunya" en que l'autor tracta sobre el regionialisme i el nacionalisme a Catalunya

Heribert Barrera apunta que la futura Constitució Espanyola determinarà el que podrà ser el futur Estatut de Catalunya. Ens recorda que en aquells moments s'estaven estudiant el miler d'esmenes presentades.

Conferència pertanyent al cicle "El Projecte de Constitució i l'Estatut de Catalunya" en la qual Heribert Barrera dóna el seu punt de vista sobre el projecte de Constitució de 1979 i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979.

Comença l'acte Borja de Riquer parlant sobre les diverses opcions polítiques catalanes adherides inicialment a la rebel·lió militar, especialment el cas de Francesc Cambó i la gent de la Lliga Catalana

Taula rodona amb persones que hi van participar en el procés d'elaboració de l'Estatut d'autonomia de Catalunya (1979), anomenat estatut de Sau.