Resultats de la cerca

Pel que fa a Catalunya, l'interès per Proust ve de lluny, de primers de segle XX a l'Ateneu Barcelonès. Ja el 1932 Jaume Bofill i Ferro en va fer una traducció. Hi havia molts de proustians: Sagarra, Pla, Villalonga, d'Ors, Maurici Serrahima, que li dedicà un assaig (que fa pocs anys va reeditar edicions de 1984); n'hi ha una traducció inèdita de Miquel Llor (del 1926, fou la primera) i la coneguda de Jaume Vidal i Alcover i Maria…

Comença l'acte Ricard Blasco explicant les conseqüències de la contesa bèl·lica en el teatre al País Valencià, com ara el seu declivi a mesura que avança la guerra. Després, Enric Gallén parla del teatre català, durant un temps tan crític i tan definitiu com el de la Guerra Civil.