Resultats de la cerca

L'any 2005, l'ONU va instituir el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust per tal d'inculcar a les generacions futures la memòria de les víctimes i ajudar a prevenir actes de genocidi en el futur. L'Holocaust té, però, moltes dimensions i una de les més desconegudes és la seva repercussió a casa nostra.

La presentació de la novel·la és a càrrec, a més de l’autora, d’Arcadi Calzada, acadèmic de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi; d’Eduardo Martín de Pozuelo, periodista i escriptor, i de Sílvia Lluís, editora de l’Editorial Circe.

Conferència arran de la publicació, a la Fundació Bernat Metge, del primer volum de La guerra jueva, de l'historiador Flavi Josep, els hebraistes Manuel Forcano i Joan Ferrer, col·laborador de l'edició, dialoguen sobre la revolta que els jueus van protagonitzar contra l'Imperi Romà i sobre l'excepcional testimoni que en dóna Flavi Josep, que va viure la guerra des de dins.

Dory Sontheimer va néixer a Barcelona i va ser educada com a catòlica. Després de morir la seva mare, descobreix, en un armari de casa, set caixes amb fotografies, cartes, passaports i altres documents que li revelen la identitat jueva i la dramàtica història de la seva família.

Conferència sobre els jueus que vivien als comtats catalans i tenien una identitat diferent dels jueus de la resta de la península ibèrica, i utilitzaven el català com a llengua vehicular (l'hebreu estava reservat a la litúrgia i a la llengua de cultura). L'arribada dels jueus a les terres que actualment són catalanes és incerta, però van gaudir d'un autèntic segle d'Or al segle XIII. La situació dels jueus va començar a declinar al…

Primer dels actes del Cicle Dia internacional de commemoració en memòria de les víctimes de l'Holocaust. La conferència parla sobre la relació del filòsof Martin Heidegger (1889-1976) amb el nazisme. La recent publicació dels "Quaderns negres" aporta llum sobre la qüestió i dóna noves claus per entendre el seu pensament.

Xerrada sobre el call de la ciutat de Girona en el qual la història i el turisme, d'un cert nivell, s'han donat la mà. El call de la ciutat de Girona es troba en el cor del barri vell i comprèn un conjunt de carrers i carrerons, la majoria estrets i costeruts, que, com un laberint, van descobrint poc a poc els vestigis que la comunitat jueva va deixar a Girona després que s’hi establís durant més de cinc-cents anys.