Resultats de la cerca

Conferència en commemoració del Dia Internacional de la Filosofia UNESCO. La filosofia sempre ha volgut pensar el present. Ha intentat comprendre la realitat. La filosofia no ha estat mai ni és avui un mer saber esotèric o fictici, que parla de mons ideals que ningún ha vist ni viurà mai. La filosofia és la opció metateòrica i menys immediata o pragmàtica del coneixement.

Anàlisi de la vida i l'obra del filòsof Mario Roso de Luna, amb motiu de la publicació del llibre "El octavo maestro".

Taula rodona amb Manuel Cruz, companys i amics reflexionaran sobre l'amistat, amb un dels pensadors que ha marcat les darreres dècades a Catalunya, en ocasió del seu aniversari.

Conferència sobre la figura de Marcel Proust, de l'escriptor i la seva obra.

Entrevista a la filòsofa Victòria Camps, la filòsofa més rellevant de Catalunya i potser també de l'Estat Espanyol. Amb ella parla la periodista M. Àngels Cabré, entre altres coses, d'ètica i de bioètica, de virtuts públiques, d'educar per a la ciutadania i de la paradoxa de la individualitat, assumptes que ha tractat en profunditat a alguns dels seus llibres.

Segona conferència per analitzar la filosofia del pensador Martin Heidegger.

Primera conferència per analitzar la filosofia del pensador Martin Heidegger.

La desconstrucció és un concepte filosòfic que ha aconseguit una gran popularitat fora del seu àmbit natural, des del cinema fins a la gastronomia. El professor Miguel Morey escatirà el concepte centrant-se en tres preguntes: d'on sorgeix? Amb quina finalitat? Quins són els seus abastos polèmics?

partir de l'estudi del fenomen religiós -el temps i l'espai sagrats, la naturalesa i l'estructura dels ritus i dels mite-, Mircea Eliade extreu un model interpretatiu per a la història. Francesc Torralba, Lluís Duch i Víctor Obiols comenten aquest model basat en una sèrie d'arquetips que l'estudiós de les religions exposa a "El mite de l'etern retorn". Aquest llibre constitueix una introducció a la filosofia de la història, interrogant…

Conferència en la qual s'explica el brusc canvi de rumb filosòfic que va implicar la Gran Guerra, Primera Guerra Mundial, guerra que comença a ser de destrucció massiva (amb el doble de baixes civils que militars) i anònima, desproveïda de qualsevol heroisme. Analitza des d'una perspectiva històrica la relació entre guerra i pensament. Tot i així, és en la retòrica on se centren els esforços dels discursos nacionalistes i victoriosos…