Resultats de la cerca

Tercera conferència sobre Spinoza impartida per Felipe Martínez Marzoa, en la que analitza el pensament spinozià centrant-se en la relació entre el finit i l'infinit segons la seva interpretació

L'interrupció és la paraula que millor explica com va canviar la filosofia a partir dels fets de maig del 68.

Acte de lloança a la figura del sacerdot humanista Lluís Duch (Barcelona, 1936-Montserrat, 2018) va ser una de les veus més singulars del pensament català contemporani. Doctor en antropologia i teologia per la Universitat de Tübingen, va impartir docència al Monestir de Montserrat, a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, entre altres institucions acadèmiques. L'any 1963 professa com a monjo…

Acte sobre quines són les grans definicions del mal i perquè, un cop aplicades a la realitat, cap d'elles acaba de funcionar.

Conferència sobre la filòsofa espanyola Maria Zambrano. La filosofia de María Zambrano es caracteritza per un llenguatge molt poètic i suggerent i un estil creatiu de pensar i escriure, que constitueixen la base del que anomena el seu "mètode".

La filosofia política estudia els conceptes sobre el poder, l'organització política, les lleis i la relació social entre els individus i es considera part integrant de l'ètica aplicada.

Primer dels actes del Cicle Dia internacional de commemoració en memòria de les víctimes de l'Holocaust. La conferència parla sobre la relació del filòsof Martin Heidegger (1889-1976) amb el nazisme. La recent publicació dels "Quaderns negres" aporta llum sobre la qüestió i dóna noves claus per entendre el seu pensament.

L'individu enfocat des de diverses perspectives (polítiques, filosòfiques, psicològiques i educatives) i recolzat per obres de diferents filòsofs fins arribar al llindar del nou mil·leni.

Mara Martínez Morant explica els resultats de la seva recerca etnogràfica sobre com establim relacions de parentiu amb els altres animals i les reaccions somàtiques que se'n deriven. Ricard Gómez Ventura parla de com el llenguatge és també una eina política a favor o en contra del poder i descriu el pensament del filòsof Charles Taylor respecte als temes de l'individu i la societat.