Resultats de la cerca

Pel que fa a Catalunya, l'interès per Proust ve de lluny, de primers de segle XX a l'Ateneu Barcelonès. Ja el 1932 Jaume Bofill i Ferro en va fer una traducció. Hi havia molts de proustians: Sagarra, Pla, Villalonga, d'Ors, Maurici Serrahima, que li dedicà un assaig (que fa pocs anys va reeditar edicions de 1984); n'hi ha una traducció inèdita de Miquel Llor (del 1926, fou la primera) i la coneguda de Jaume Vidal i Alcover i Maria…

Nova lectura de La Disputa, constitueix una divertida sàtira de la pretesa superioritat humana respecte dels animals. S'hi narra l'encontre i el diàleg entre fra Anselm, alter ego de l'autor, i l'ase del títol. L'obra, que posa en relleu el profund escepticisme doctrinal del seu autor, utilitza diferents gèneres del món literari medieval: l'apòleg, la disputa, la profecia i el relat satírico-còmic, sense oblidar els elements al·legòrics…

Conferència per parlar del significat de cànon, per a què serveix i com està literatura catalana sobre aquest tema‎.

Taula rodona amb motiu de la diada de Sant Jordi per donar a conèixer les novetats de Llegir en català. En aquesta sessió s'analitza el panorama de l'actual novel·la negra catalana‎.

Cinquena sessió del Cicle El malestar de les lletres?. Aquesta conferència tracta sobre la traducció de la literatura catalana. S'han fet prop de 250 traduccions en els darrers dos anys i cada vegada hi ha més adaptacions d'obres catalanes a l'anglès, així com traduccions a d'altres idiomes, com per exemple el polonès‎.