Resultats de la cerca

Conferència sobre de com la mirada microscòpica va transformar la medicina en el món contemporani: canviar la comprensió de les malalties i va consolidar una nova forma de fer medicina, a finals del segle XIX. Sobre tot, va se fonamental perquè la medicina al laboratori es dotés d'una autoritat científica. A partir d'una imatge de microscopi, ens farem preguntes com: Qui pot llegir una preparació microscòpica? On i com ho fa? Com…

Xerrada sobre l'exposició Salvadoriana, que pretén mostrar i redescobrir, atès que durant molt de temps ha estat amagat a públic, un tresor del patrimoni científic de Barcelona: el gabinet de curiositats de la natura reunit per la passió col·leccionista de diverses generacions de la família Salvador a la rebotiga de la seva farmàcia del carrer Ample de la ciutat de Barcelona. Els gabinets de curiositats dels segles XVII i XVIII estaven…

Conferència sobre com l'escena podria il·lustrar el camí de la medicina occidental cap al descobriment del cos humà, des del món clàssic fins a la moderna sala de dissecció. Però aquest relat és una ficció. La Lliçó d'anatomia vesaliana és un episodi apassionant en la història de la comunicació científica. A més, ens parla del paper dels espais en la construcció del coneixement científic.

Quan es va descobrir l'oxigen?. Quina revolució va provocar?. Agustí Nieto-Galan, professor d'Història de la Ciència de la UAB, ens apropa als avenços científics del segle XVIII, a través d'un quadre del pintor neoclàssic Jacques-Louis David. Un acte que s'emmarca dins del Cicle Les imatges de la ciènci a. S'analitza la relació entre la química i les qüestions filosòfiques, experimentals, econòmiques o fins i tot de gènere del…

A l'ombra d'Hiroshima, l'Espanya franquista impulsà un programa nuclear els efectes del qual són encara ben visibles al paisatge i la política energètica del país. Quin paper van jugar els àtoms en la consolidació de la dictadura?

A la conferència s'examinen alguns elements poc coneguts de la relació entre la ciència i el franquisme, com la difusió d'una cultura atòmica, o la col·laboració entre científics, militars i alts…

Conferència de com des d'un safari urbà proper, fins a una expedició exòtica, el viatger pot anar molt més enllà del simple desplaçament per viure en primera persona les experiències de científics com Galileu Galilei, Alexander von Humboldt, Charles R. Darwin, Howard Carter, Roy Chapman Andrew, Mary Leakey, Jordi Sabater-Pi o Jane Goodall.

Xerrada a partir de la famosa imatge de la doble hèlix de Watson i Crick (1953). La ciència no està escrita només en articles i llibres: els científics es comuniquen també amb diagrames, fotografies, gravats, quadres, dibuixos, maquetes, pòsters, esquemes... exploran la cultura visual de la ciència, una cultura científica que va més enllà del coneixement especialitzat dels experts.

Taula rodona en la qual la memòria personal d'alguns científics exiliats arran de la Guerra Civil, com el ponent Artur Bladé, s'enllaça amb el coneixement dels historiadors. L'objectiu d'aquest diàleg és donar a conèixer les profundes conseqüències de l'exili de la Guerra Civil. Aquest va tenir un fort impacte en la societat catalana, incloent-hi el món científic. L'exili dels metges catalans és un dels casos més coneguts, però…

Si penseu que estudiar astres, seqüència genomes o resoldre equacions són activitats allunyades dels alts i baixos del món, hauríeu de canviar d'idea: la prova és que hi ha centenars de científics presos, en desenes de països del món, per raons relacionades amb la seva activitat d'investigació. Eugene Chudnovsky ens explicarà la seva experiència personal com a víctima del KGB a la Unió Soviètica, i oferirà una panoràmica de…