Resultats de la cerca

Acte d'homentatge, arran del centenari del naixement, de Rafael Campalans. Durant la seva joventut va estar vinculat al catalanisme republicà i federal i, en evolucionar cap al socialisme, el 1918 es va afiliar a la Federació Catalana del PSOE. Poc després, va ser nomenat director de l'Escola de Treball, centre pilot de formació de joves obrers qualificats. El seu prestigi professional en aquesta època va fer que Enric Prat de la Riba li…

Conferència sobre la prospectiva de Catalunya durant els anys 80.

Conferència sobre el que ha de ser Barcelona en un futur, com a capital catalana i com a ciutat europea. Estableix la necessitat de dotar la ciutat d'infraestructures, d'equipaments, de recuperar espais. Dibuixa el que ha de ser el model de ciutat en el futur, el paper dins de Catalunya i les perspectives que se li obrien com a ciutat candidata als Jocs Olímpics, així com del fet de tenir competències polítiques en matèria de sanitat i…

Conferència en què es reflexiona sobre la construcció del futur de Catalunya a partir de l'estatut d'autonomia i sobre les relacions del govern de la Generalitat amb el govern espanyol. Estableix els reptes de futur que cal plantejar-se i la manera com assolir-los

Durant els anys 20 i 30 Catalunya entra dins la contemporaneïtat, però sobretot a Barcelona, on hi havia gran part d'immigració de parla no catalana, va fer que es comencés a parlar de "masses". La massa, dins una societat recentment urbanitzada, va fer que el catalanisme no s'entengués de la mateixa manera a tota Catalunya, creant conflictes dins la població.

Es consideren anys de plenitud, els anys compresos entre la Fundació d'Esquerra Republicana de Catalunya al març de 1931 i el 1934, perquè gràcies a l'Estatut autonomia, canvien les relacions entre Catalunya i Espanya permetent moviments socials i culturals i finalment al 34, després de la mort de Macià, Companys arriba a la presidència de la Generalitat.

El President de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, fou un dels actors principals dins la guerra civil. Des de la proclamació de la Segona República, Companys fou inclòs en la llista de polítics que calia vigilar i espiar. En els seus viatges a l'estranger, destacadament a França. A partir de 1939, França reconeix explícitament el nou Estat de Franco un mes abans d'acabar la guerra. En aquests acords ja reapareixia la idea…

L'aixecament militar del 19 de juliol del 1936 va tirar per terra el projecte de normalitat política i convivència social que Companys venia desenvolupant i enfrontava el president de la Generalitat en el període més tràgic de la història de Catalunya.

En un moment d'agudització de conflictes i contradiccions socials, com va ser l'època entre l'esclat de la I Guerra Mundial, i la dictadura de Franco, Companys va ser criticat per deixar-se portar pels seus instints, però sempre van estar marcats pel seu profund compromís social.

Acte emmarcat dins del Cicle Lluís Companys en el qual es destaquen els diferents aspectes de la trajectòria del polític catalanista i republicà català Lluís Companys