Resultats de la cerca

Els aspectes econòmics del federalisme no es poden reduir només al punt de vista de l'hisenda pública. Les reflexions econòmiques, socials i polítiques sobre el federalisme han d'integrar, a partir de sobiranies compartides, criteris de solidaritat i d'ordinalitat que garanteixin una major qualitat democràtica en un futur federal de Catalunya, Espanya i Europa.

Durant els anys 20 i 30 Catalunya entra dins la contemporaneïtat, però sobretot a Barcelona, on hi havia gran part d'immigració de parla no catalana, va fer que es comencés a parlar de "masses". La massa, dins una societat recentment urbanitzada, va fer que el catalanisme no s'entengués de la mateixa manera a tota Catalunya, creant conflictes dins la població.

Conversa a l'entorn de la presentació del llibre "Deu èxits de l'economia catalana" de Francesc Cabana, l'obra és una selecció de casos d'empreses pròsperes que han aportat riquesa al país i han deixat empremta en el substrat econòmic i social de Catalunya‎.
‎

Reflexió de Ramon Trias Fargas entorn el concepte de liberalisme

Conferència en que l'autor parla sobre les diferents institucions a Catalunya i el seu paper en el desenvolupament econòmic i social.

La Mancomunitat va ser un organisme polític públic concebut per un grup d'intel·lectuals i professionals liberals influïts pel Noucentisme, i encapçalats per Enric Prat de la Riba. El consens al que van arribar la dreta i la esquerra catalanista del 1920, es considera l'origen del catalanisme actual, però la despesa del nou organisme va ser assumida en la major part, només per la província de Barcelona.

Acte de presentació del llibre de Josep Maria Bricall "Una certa distància. Assaig de memòries", aquestes memòries i reflexions de Josep M. Bricall es despleguen en diferents plans: la dedicació a la universitat com a professor i membre d'organismes europeus, la seva trajectòria com a economista i l'activitat política.

Segona conferència del Cicle 1919, Vaga de la Canadenca, sobre el projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 26 de gener de 1919, aprovat per l'Assemblea de la Mancomunitat de Catalunya i ratificat en una cèlebre assemblea al Palau de la Música Catalana. Varen votar positivament 1.046 dels 1.072 municipis. Manuel Pérez Nespereira explica, primer, el context social i econòmic en el qual es trobava Catalunya després de la primera guerra…

Panoràmica històrica de Catalunya al segle XIX. Catalunya havia consolidat durant el segle XVIII una economia moderna i la qual li va permetre una assimilació remarcable amb els grans eixos europeus del canvi modern i emprendre un camí de diferenciació respecte la resta d'Espanya.

David Nogué fundador de l'empresa EIXOS.cat, la qual combina dades provinents del treball de camp, amb dades obertes de les administracions públiques i d'entitats privades. Aquesta combinació fa possible obtenir una "fotografia" real i actualitzada de la situació dels comerços i fer-ne una anàlisi detallada. Aquesta xerrada compara l'anàlisi dades massives a les ciutats de Barcelona i Nova York amb motius econòmics.