Resultats de la cerca

El GATPAC fou un moviment arquitectònic desenvolupat a Catalunya als anys 30, coincidint amb la Segona República. La seva influència s'estengué a altres indrets de l'Estat espanyol on rebé el nom de GATEPAC. El seu objectiu era promoure l'arquitectura d'avantguarda, principalment el racionalisme, entroncant amb els corrents europeus que es desenvolupaven aleshores. Le Corbusier fou un dels que més influïren sobre l'equip, en el qual hi…

Conferència en la qual Norbert Bilbeny fa un estudi de les idees filosòfiques que presideixen l'arquitectura modernista a Catalunya.

Conferència en la qual s'explica com el domini franc va suposar una penetració de la cultura carolíngia a la Catalunya Vella. La cultura va ser monopolitzada per l'Església. Els monestirs, amb les seves escoles monàstiques i les seves biblioteques, com la de Ripoll, eren els nuclis més dinàmics. Quant a l'art, durant els segles IX i X, va desenvolupar-se el preromànic.

Arran de la presentació del llibre "Els 14 catalans d'or" de Josep M. Prim i Serentill, Daniel Gelabert parla de la vida i obra del arquitecte Josep Lluís Sert

L'autor disserta sobre el moviment cultural i estètic anomenat postmodernisme. El postmodernisme propugna un art que s'identifiqui amb la vida del món actual. L'arquitectura postmoderna, desenvolupada en la dècada dels 80 en contraposició al moviment modern, defensa valors com l'ambigüitat, la ironia, la complexitat i la diversitat d'estils.

A Gaudí se li va encarregar continuar un temple neogòtic començat per Francisco de Paula del Villar, però com a conseqüència d'un enorme donatiu al temple expiatori, es va capgirar tot el projecte. Aquestes condicions van fer que Gaudí hagués de fer servir una gran quantitat d'elements arquitectònics que no eren habituals a l'època‎.

Daniel Giral-Miracle disserta sobre Gaudí, en els aspectes relacionats amb els conceptes d'espai, geometria, estructura i construcció.

Xerrada sobre l'arquitecte modernista, Antoni Gaudí, en la qual, Arnau Puig, reflexiona sobre el Gaudí més desconegut.

Amb motiu de la continuació obres de la Sagrada Família, es planteja el problema de la conservació de l'edifici corresponent a les Escoles de la Sagrada Família.

Joan Bassegoda parla de la relació de mossèn Cinto amb el marquès de Comillas, el cunyat d'aquest era Eusebi Güell i Bacigalupi, qui també mantingué relació amb Verdaguer, relació en que prengué part l'arquitecte Antoni Gaudi i Cornet. Eusebi Güell, mecenes i home emprenedor, que protegí i estima Verdaguer i Gaudi, van aconseguir una perfecta fusió entre poesia i arquitectura al barri de les Corts de Sarrià al anomenada Finca Güell.