Resultats de la cerca

Conferència pertanyent a les 4es Jornades de filosofia Karl Marx, en conmemoració del centenari de la seva mort.

Anàlisi de la relació entre Hegel i Karl Marx, de qui el segon va adoptar del primer la seva concepció de la dialèctica com a moviment de la negativitat i la seva visió de la història. Una comparativa de les semblances i les diferències entre les idees d'ambdós filòsofs.

S'explica i es reflexiona sobre el pensament de Karl Marx al voltant de qüestions literàries i artístiques i es contextualitza l'evolució dels seus gustos en aquest àmbit.

Conferència sobre Marx i el marxisme a càrrec del filòsof francès Georges Labica.

Història de la recepció i expansió del pensament marxista a Espanya. La publicació d’obres de Marx, en revistes com La Federación, La Emancipación o El Obrero, va iniciar la recepció de idees marxistes. Paral·lelament, diferents biografies a La Campana de gracia, La ilustración republicana federal o el Diari de Barcelona van permetre difondre les idees del filòsof alemany. Aquesta recepció va ser desigual a Catalunya i a la resta…

Primera conferència del cicle "El marxisme con a metodologia científica" en la qual l'autor fa una aproximació general al marxisme.

Conferència en la qual Ramon Panikkar parla sobre les arrels filosòfiques del marxisme i la seva relació amb la religió cristiana.

Conferència sobre com a occident comprenem i processem la realitat des d'una visió dual basada en tres principis de la lògica aristotèlica: el principi d'identitat, el principi de no-contradicció i el principi del tercer exclòs. Aquest tres principis regeixen la invenció per a l'enginyeria d'artefactes (la pròpia intel·ligència artificial) i les ciències experimentals, les quals justifiquen el progrés tecnològic. Abans de…

Conferència organitzada de l'Ateneu Barcelonès en col·laboració amb l'ambaixada de la República Popular Hongaresa amb motiu del Centenari del Naixement de György Lukács.

Conferència sobre Ágnes Heller (1929-2019), filòsofa hongaresa, deixebla de György Lukács, es va preguntar al llarg de la seva trajectòria, marcada per l'Holocaust i la fugida del comunisme, què significa “tenir món”