Resultats de la cerca

Des del materialisme medieval a les dissidències il·lustrades fins a la francmaçoneria passant per les obres de José Nakens o de José Ortega y Gasset, seguirem la petja de l'ateisme a Espanya per entendre el paper que ha jugat en la construcció intel·lectual de l'Estat.

Conferència arran de les eleccions europees per parlar sobre els conceptes de l'Europa que tenim i l'Europa que volem a nivell filosòfic.

Segona conferència per analitzar la filosofia del pensador Martin Heidegger.

Primera conferència per analitzar la filosofia del pensador Martin Heidegger.

partir de l'estudi del fenomen religiós -el temps i l'espai sagrats, la naturalesa i l'estructura dels ritus i dels mite-, Mircea Eliade extreu un model interpretatiu per a la història. Francesc Torralba, Lluís Duch i Víctor Obiols comenten aquest model basat en una sèrie d'arquetips que l'estudiós de les religions exposa a "El mite de l'etern retorn". Aquest llibre constitueix una introducció a la filosofia de la història, interrogant…

Conferència en la qual s'explica el brusc canvi de rumb filosòfic que va implicar la Gran Guerra, Primera Guerra Mundial, guerra que comença a ser de destrucció massiva (amb el doble de baixes civils que militars) i anònima, desproveïda de qualsevol heroisme. Analitza des d'una perspectiva històrica la relació entre guerra i pensament. Tot i així, és en la retòrica on se centren els esforços dels discursos nacionalistes i victoriosos…

Seguint les tesis de la filosofia del límit, Arash Arjomandi es planteja si és posible treballar en l’àmbit de la teoria de la veritat reprenent el pensament fronterer d’Eugenio Trías.

Presentació d'aquest nou cicle de conferències del Liceu Joan Maragall, la presentadora comença excusant la presència del Sr. Gonçal Mayos que havia de fer la presentació del Cicle. En aquest primera conferència els autors parlen sobre el poder i l´ús del llenguatge en l'espai públic en l'obra del filòsof Paul Ricoeur.

Davant de la multitud de possibles poders de què podríem parlar quan assumim el pluralisme, Gonçal Mayos ens proposa posar ordre la situació a partir d'un esquema format per quatre tipus bàsics de poder: el poder coercitiu, el poder legitimador, el poder productiu i el poder polític. El primer tipus -el poder coercitiu- és aquell que es basa en la força, l'amenaça o directament la violència. El segon tipus, el poder legitimador, és…