Resultats de la cerca

L'exili austriacista va ser l'abandó forçós d'Espanya d'austriacistes com a conseqüència de la repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola desencadenada pel rei Felip V d'Espanya contra ells per haver-se rebel·lat i haver recolzat l'Arxiduc Carles en les seves aspiracions a ocupar el tron de la Monarquia Hispànica després de la mort sense descendència del rei de la Casa d'Àustria Carles II. Entre 25.000 i 30.000 persones…

Joaquim Albareda explica que amb la derrota, Catalunya va perdre l'Estat i el seu sistema de representació política. Dos anys després, el Decret de Nova Planta va imposar un nou ordre polític absolutista i militaritzat de matriu castellana. D'una manera clara i rigorosa, s'explicaran les claus per entendre millor l'evolució i l'impacte de la guerra, així com les conseqüències que va tenir per a la Catalunya d'aleshores i dels segles…

Conclusions d'una recerca col·lectiva sobre la noció de memòria col·lectiva i com l'onze de setembre constitueix una de les dates emblemàtiques d'aquesta memòria.

Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa (Oliana 1663 - Viena 1741) fou el català amb més poder que mai ha tingut Catalunya. És el darrer protonotari de la Corona d'Aragó que va manegar els fils polítics i diplomàtics de la Guerra de Successió des de 1705-1714 i, des de Viena, fins més enllà de 1734.

Conferència sobre les operacions militars i polítiques ordenades per Felip V a fi d'aconseguir la derrota i el sotmetiment de Catalunya. La fase final de la Guerra de Successió, és a dir, la guerra franco-castellana contra Catalunya, no va acabar l'11 de setembre de 1714 amb la rendició de la ciutat de Barcelona davant dels exèrcits borbònics, sinó que va continuar en forma de resistència de guerrilles, dirigides sovint per oficials…

Conferència sobre quin és el model polític que perdem a Catalunya amb la derrota del 1714 i el decret de Nova Planta, i demostrar que les lleis catalanes eren lleis parlamentaries, lleis que surten de les reunions de les Corts amb el rei des del 1214 i les disposicions de l'observança. I que eren lleis fruit de l'experiència, l'empirisme i el pragmatisme. També parla de la cultura política catalana.

Una aproximació tècnica i polièdrica als exèrcits catalans de la Guerra de Successió, i de manera molt singular, a les unitats reglades. S'hi plantegen els problemes de composició, els mitjans tècnics, la cultura militar i lògicament les accions que van protagonitzar.