Resultats de la cerca

El President de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, fou un dels actors principals dins la guerra civil. Des de la proclamació de la Segona República, Companys fou inclòs en la llista de polítics que calia vigilar i espiar. En els seus viatges a l'estranger, destacadament a França. A partir de 1939, França reconeix explícitament el nou Estat de Franco un mes abans d'acabar la guerra. En aquests acords ja reapareixia la idea…

L'aixecament militar del 19 de juliol del 1936 va tirar per terra el projecte de normalitat política i convivència social que Companys venia desenvolupant i enfrontava el president de la Generalitat en el període més tràgic de la història de Catalunya.

En un moment d'agudització de conflictes i contradiccions socials, com va ser l'època entre l'esclat de la I Guerra Mundial, i la dictadura de Franco, Companys va ser criticat per deixar-se portar pels seus instints, però sempre van estar marcats pel seu profund compromís social.

Acte emmarcat dins del Cicle Lluís Companys en el qual es destaquen els diferents aspectes de la trajectòria del polític catalanista i republicà català Lluís Companys

Presentació i benvinguda a les Jornades Jordi Solé Tura on les diferents ponències han estat estructurades a partir de tres grans temes relacionats amb la vida de Jordi Solé Tura: "Antifranquisme i lluita de classes", "Pensament i acció política" i "Constitució i canvi democràtic"

Debat i reflexió sobre la figura del polític molletà i sobre el paper de compromís,diàleg i respecte a les idees alienes com a eines de transformació i millora socials,Debat i reflexió sobre la figura del polític molletà i sobre el paper de compromís, diàleg i respecte a les idees alienes com a eines de transformació i millora socials, sempre en nom del progrés i la democràcia

Les diferents intervencions dels ponents tracten la importància de la figura de Jordi Solé-Tura, des de diferents visions: històrica, política i social, així com la seva vessant acadèmica i humana

Conferència sobre el futur que havia de tenir Lleida, com a capital agrícola però també com a ciutat comercial. Estableix la necessitat de tenir infraestructures, equipaments i de recuperar espais. Dibuixa el que ha de ser el model de ciutat en el futur, el paper dins de Catalunya i les perspectives que se li obrien amb la consolidació de la fira i com a ciutat universitària. Tracta també la qüestió de la divisió territorial en relació…

Conferència en què l'alcalde de Cornellà analitza la situació social de la ciutat i de la resta del cinturó de l'àrea metropolitana, les mancances del desenvolupament industrial, de la sanitat i de l'educació. Planteja la necessitat de millorar el sistema autonòmic i la política fiscal com a vies de solució per al desenvolupament. Posa èmfasi en la potencialitat de les ciutats de l'àrea metropolitana com a motor de Catalunya i en la…

Conferència organitzada per les seccions de Ciències Econòmiques i Socials i la de Ciències Morals i Polítiques de l'Ateneu Barcelonès i emmarcada en el cicle Catalunya Demà. El conferenciant, alcalde de la ciutat de Girona, exposa els seus punts de vista sobre el futur de Catalunya.